El massis de l'Ardenya L'associació Notícies Correu
       
Què és l'Ardenya?
 Situació
 Protecció
 Vegetació
 Fauna
 Ecosistema mari
 Ocupació humana i patrimoni
Arxiu fotogràfic
 Generals
 Formes granitiques
 Vegetació
 Fauna
 Ecosistema mari
 Antigues
 Paissatge
     El massis de l'Ardenya |Ocupació  
 

Les condicions ambientals i la disponibilitat de recursos foren els principals factors que afavoriren que les parts elevades del massís de l’Ardenya acollissin, juntament amb les veïnes Gavarres, els primers pobladors d’aquestes contrades.

El poblament modern de l’Ardenya, però, ha estat majoritàriament perifèric al massís. Des de Sant Feliu de Guíxols a Tossa, passant per Castell d’Aro, Santa Cristina i Llagostera la disponibilitat de terres fèrtils i planeres o l’accés al mar han marcat les àrees de concentració de la població a l’entorn d’aquests nuclis urbans més que no pas la dispersió. Si des de fa molts segles aquesta ha estat la dinàmica normal, a partir del segle XIX, aquesta lògica es va accelerant gràcies a la industrialització i, ja ben entrat el segle XX, l’economia dels serveis i el turisme.

Així doncs, l’interior del massís mai no ha estat gaire habitat. Amb uns sòls poc aptes per a l’agricultura, l’economia se centrava en l’explotació del bosc, i en una horta i un bestiar centrat quasi tot en l’auto-subsistència. Però les dures condicions de vida, i crisis com la de la fil•loxera (finals del segle XIX) i de la indústria del suro (ben entrat el XX), paral•lelament al progrés experimentat per les poblacions dels seus entorns, contribueixen a un fort despoblament del massís durant la primera meitat de segle XX que serà quasi definitiu a partir dels anys cinquanta, llevat d’alguns masos de Tossa i Llagostera. Aquest desplaçament del camp a la ciutat no només va suposar l’abandó d’una economia, sinó també la pèrdua d’uns valors culturals i etnològics propis d'aquestes formes de vida.

A partir dels anys seixanta, l’embat del turisme també es fa sentir a l’Ardenya. La transformació dels nuclis urbans costaners n’és la mostra més evident. Tanmateix, la proliferació d’urbanitzacions –no sempre legals- i de noves carreteres contribueixen a repoblar el massís –en alguns casos, estacionalment-, però afecten negativament el medi i empobreixen la qualitat del paisatge.

 
   
 Contactar | Mapa web | Informació Legal | Anar a l'Inici