El massis de l'Ardenya L'associació Notícies Correu
       
Què és l'Ardenya?
 Situació
 Protecció
 Vegetació
 Fauna
 Ecosistema mari
 Ocupació humana i patrimoni
Arxiu fotogràfic
 Generals
 Formes granitiques
 Vegetació
 Fauna
 Ecosistema mari
 Antigues
 Paissatge
     El massis de l'Ardenya |Introducció al massís  
 

El topònim Ardenya :
La informació que ens han fet arribar de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans d’aquest topònim és la que aporta Joan Coromines a l’Onomasticon Cataloniae, vol. II, pàg. 225, s.v. Ardenya. Segons Joan Coromines: “A la Costa Brava, el gran i vell santuari de Sant Grau, damunt Tossa (cap al límit amb St. Feliu de Guíxols i Llagostera), ha dut el nom de St. Grau d’Ardenya: recordo haver-ho recollit viu ([ardénya]) en l’enqu. de 1931 a Tossa (i crec també a St. Feliu). A Llagostera ara ja no és gaire conegut aquest nom, que els vells d’allí deformen en St. Grau [durdénya], tot declarant “és el que diuen els de St. Feliu però aquí en diem Sant Grau de Montagut; i també els de Tossa, així, o del Puig de les Cadiretes” (1988). A aquest es poden referir un Alamandus de Ardenia a. 1202 i Berenguer Ardena 1215 (Cart. De Roca-rossa, § 46, 75)”.

Respecte de l’etimologia d’Ardenya, es tracta d’un nom d’origen cèltic, que volia dir ‘altiplà’ en català primitiu. Avui ha desaparegut del llenguatge ordinari com a apel•latiu, però resta fixat en alguns topònims.

El nom d’Ardenya ens porta a la ment imatges de l’ermita de Sant Grau i d’homes feinejant al bosc, traient-ne un suro que ha acabat entrant en forma de petits taps a moltes llars del nostre país. No obstant això, les nombroses cales que van trobant-se entre Platja d’Aro i Lloret, el Ridaura, el monestir de Solius i el paisatge que l’envolta o la mateixa sureda formen part, també, del patrimoni del massís.

L’Ardenya és, a més, un massís de gran importància ecològica. En ella hi trobem la sureda, una formació vegetal escassa en el context de la conca mediterrània i, també, algunes espècies que són veritables rareses, com és el cas de l’herba de la gota (una de les poques plantes carnívores que viuen al bioma mediterrani) i d’altres pròpies de zones amb clima atlàntic o centreuropeu (com la falguera reial, bruc vermell, llengua de serp). Per les seves particularitats naturals, part del massís es troba inclòs des del 1992 dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), a partir del qual obtingué un règim de protecció bàsic.

Però més enllà dels valors naturals del massís, l’Ardenya també amaga un patrimoni cultural, històric i etnològic molt valuós. sovint desconegut i oblidat pel pas del temps. Estem parlant, per exemple, de l’ermita de Sant Baldiri (i el seu tradicional aplec, que fa temps ja no se celebra), de les antigues masies repartides pel massís, de les rescloses de les rieres, els molins, els murs de pedra seca o la indústria del suro.

En definitiva, el massís de l’Ardenya presenta una sèrie d’indrets, unes activitats i uns elements geogràfics que han marcat la història d’aquestes contrades i els seus habitants. Un patrimoni, d’altra banda, que s’ha mantingut fins ara malgrat el fort procés d’urbanització que han viscut els municipis del seu voltant, que obliga a plantejar-nos urgentment estratègies per a la seva protecció que donin resposta a la creixent demanda social per al lleure i garanteixin la integritat dels seus valors.

 
 Contactar | Mapa web | Informació Legal | Anar a l'Inici